Ha passat gairebé un trimestre des que de llarg a llarg del planeta diferents governs decretessin mesures de confinament a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19. Des de llavors, el Consell Internacional de Reciclatge (BIR, en les seves sigles en anglès), va convocar a totes les seves associacions membre per a analitzar l'impacte d'aquesta crisi sanitària en la indústria del reciclatge.
A través de diverses videoconferències, el Consell ha anat recopilant dades i xifres sobre com ha afectat la paralització de l'activitat econòmica a les empreses recuperadores i quines mesures s'han anat implementant per a assegurar la reconstrucció.
La Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge (FER) va ser un dels ambaixadors del BIR i ha vingut reportant les dades de l'activitat recuperadora a Espanya en les diferents fases establertes pel Govern.
En un primer moment, en ple decret del primer Estat d'Alarma, la gestió de residus va ser considerada un servei essencial. Això sí, abocada a un servei de mínims, arrossegada per la paralització d'altres sectors industrials i de serveis, per les limitacions a la mobilitat o pel tancament dels punts nets dels ajuntaments amb la consegüent afectació de la recollida, per exemple, de residus d'aparells elèctrics i electrònics.
Moltes empreses no van tenir més remei que recórrer a ERTE excepcionals avalats per l'Executiu i reorganitzar la seva activitat per a planificar quin seria el volum de treball segons s'iniciessin les mesures de desescalada en les diferents fases contemplades. Per a això, van comptar en tot moment amb l'assessorament de FER, l'equip humà del qual va estar en contacte permanent amb les empreses del sector, conscient del greu impacte econòmic a curt i a mitjà termini d'aquesta crisi sanitària.
Amb l'arribada de la Fase 1 de la desescalada, la Federació constatava que, partint d'aquest servei de mínims, en tot just dues setmanes el ritme de l'activitat augmentava un 15% en línies generals, encara que també assenyalava que existien enormes variacions en funció dels diferents fluxos de residus.
Així, quant als metalls fèrrics i no fèrrics, actualment les plantes de tractament treballen entre el 30 i el 50% de la seva capacitat; les plantes de mitjans densos ho fan entre un 30 i un 50%, i els desballestaments d'automòbils –donada la paralització sense precedents d'aquesta indústria– un 70% continuaven tancats.
Precisament, el sector de l'automoció és un dels quals major preocupació desperta en la indústria del reciclatge. No oblidem que, a més de ser un dels majors proveïdors del sector és, al seu torn, un gran consumidor matèries primeres secundàries per al seu procés productiu.
[…]
Font: retema.es // 29.07.2020
