loader

El Govern declara formalment l’emergència climàtica

El Govern de la Generalitat ha volgut unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017. Amb aquesta finalitat, el Govern assumeix els compromisos següents:

1. Adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.

2. Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la necessària transició cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, com fixa la Llei del canvi climàtic.

3. Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l’adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic.

4. Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.

5. Identificar i acompanyar els sectors de l’economia que han de fer una transició, sigui per a adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en un marc general d’aposta per l’economia circular i de creació de llocs de treball verds.

6. Adoptar les mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat d’aquells sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells altres als quals aquesta transició pot afectar en major grau.

7. Assumir un model de mobilitat urbana basat, d’una banda, en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i, de l’altra, en vehicles d’emissió zero.

8. Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.

9. Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia.

10. Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.

11. Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.

Font: canviclimatic.gencat.cat // 15.05.2019

Avançament – Jornada AETRAC al Saló de l’Automòbil – 14 de maig

Com cada edició del Saló d’Automòbil de Barcelona, AETRAC hi serem presents.

Aquest any, en el marc de la celebració del centenari d’aquest Saló, el 14 de maig organitzem (juntament amb AEDRA i SIGRAUTO) una jornada per tal de tractar els temes de present i futur més interessants per als CAT.

La jornada tindrà lloc al matí, i a la tarda podreu visitar lliurement el Saló. En aquest enllaç podeu veure el programa.

Els cotxes de segona mà es fan forts pels dubtes del futur del sector

Ja sigui pels dubtes sobre quin cotxe convé comprar en aquest moment, en funció dels canvis normatius més recents, per l’espera al fet que qualli –o no– un nou pla d’ajudes per a vehicles menys contaminants o per la preocupació davant el refredament de l’economia, la venda de cotxes nous acusa el mar de dubtes i complicacions, encadenant set mesos en negatiu.

Tampoc ajuden l’envelliment de la població –més poc inclinats a fer desemborsaments importants– ni el desinterès per part dels joves per convertir-se en propietaris d’un automòbil. I mentrestant, s’enforteix el mercat de cotxes de segona mà, sobretot, els més antics.

Segons les dades reflectides aquest dilluns en l’informe de la patronal de fabricants de cotxes Anfac, en el 2017, el 58,4% de les compravendes de vehicles usats correspon a cotxes de més de deu anys. Deu anys enrere, abans de l’esclat de la crisi econòmica, a penes suposava el 29%. Aquesta tendència “preocupant”, ressalta Anfac, reflecteix que s’està “potenciant un mercat de vehicles que, en altres circumstàncies, estarien pròxims a la seva baixa definitiva”.

La taxa de retirada de vehicles es troba en una de les cotes històriques més baixes, en situar-se l’any passat en el 2,7% del parc automobilístic –és a dir, unes 690.000 unitats–. Anfac defensa que,” davant l’elevat volum de cotxes de 8 i 12 anys”, cal aconseguir que les baixes superin el milió de vehicles anuals, per sobre dels registres aconseguits en època d’expansió econòmica i amb ajudes com els plans Preveure i el 2000E en marxa.

“Es van vendre 180.000 vehicles de més de 20 anys en el 2017”, va ressaltar José Vicente dels Mossos, president de la patronal. El lobby destaca que els automòbils de segona mà de fins a cinc anys “impulsa el mercat de nous vehicles i afavoreix la renovació del parc”.

Amb aquestes xifres, no és d’estranyar que l’edat mitjana dels cotxes a Espanya continuï creixent. El sector automobilístic estima que aquest 2019 es tancarà amb una mitjana d’edat dels turismes de 12,6 anys –enfront dels 12,4 de l’any passat–. I que continuï pujant fins a fregar els 13 anys en el 2020. Els turismes de més de deu anys ja suposen el 61,7%.

Es tracta d’una tendència a l’alça que va enlairar amb l’inici de la Gran Recessió –en el 2007, l’edat mitjana del parc de turismes era de vuit anys– i que no ha canviat de signe durant la recuperació, quan el PIB ha arribat a créixer per sobre del 3%.

La situació de la resta dels vehicles no és molt diferent: a Espanya, els vehicles comercials tenen de mitjana 12,7 anys; els industrials, 16,8, i els autobusos, 11,3.

Un parc d’aquestes característiques, ressalten des de Anfac, també té un impacte negatiu en la seguretat en carretera –estan pitjor equipats– i el medi ambient –“el 20% dels cotxes més antics en circulació genera el 80% de la contaminació”–.

Font: lavanguardia.com/economia // 23.04.2019

Els consumidors aposten pels híbrids no endollables i l’auto-gas

L’Ajuntament de Madrid començarà a multar des d’aquest dimecres als vehicles que no disposin de l’etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit.

Segons les dades de la consultora MSI, els vehicles híbrids de gasolina i els d’auto-gas van ser les alternatives amb l’etiqueta Eco més demandades pels conductors en el primer trimestre de l’any i, de fet, aquest últim fins i tot ha aconseguit superar en vendes als vehicles elèctrics, que es beneficien de l’etiqueta Zero, amb majors avantatges econòmics que la Eco.

En el primer trimestre de 2019 s’han matriculat un total de 19.240 vehicles híbrids de gasolines i 6.682 vehicles nous d’auto-gas, per sobre dels 4.867 inclosos en el rang de l’etiqueta Zero (elèctrics purs i híbrids endollables). Aquesta xifra a més està molt allunyada dels 594 vehicles de gas natural comprimit venuts en aquest mateix període.

El principal avantatge que tenen els vehicles amb etiqueta Eco és la seva xarxa de proveïment de carburant. Els híbrids de gasolina poden subministrar-se en les 11.500 estacions de servei existents a Espanya i els vehicles de auto-gas en els 632 assortidors existents. Evidentment, en tots dos casos, el temps de proveïment de carburant és similar als de combustible tradicional i la seva autonomia pot arribar fins als 1.100 quilòmetres sense necessitat de repostar gràcies al seu doble dipòsit de gasolina i auto-gas.

Els vehicles d’auto-gas també poden ser adaptats en els més d’un miler de tallers transformadors repartits per tota Espanya. Una vegada adaptats, la DGT atorga l’adhesiu Eco. L’adaptació sol tenir un cost de l’ordre de 1.200 euros.

El parc d’automòbils d’auto-gas ascendeix ja a 82.448 vehicles, principalment en la Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia i Comunitat Valenciana.

El fort augment de les matriculacions d’aquest tipus de vehicles s’està reflectint en la demanda d’aquest combustible. Segons la Corporació de Reserves estratègiques, el mes de gener passat el GLP d’automoció va créixer un 48,3% i en l’exercici anterior es va incrementar un 24,9%.
Es confirma la tendència

Repsol, principal operador d’aquest mercat, avança que les seves vendes de auto-gas acumulades durant el primer trimestre de 2019 confirmen aquesta tendència amb un augment del 46,7% respecte al mateix període de l’any passat.

Pel que fa al subministrament en les estacions de servei s’ha incrementat un 53,3%, la qual cosa reflecteix l’augment de la demanda d’aquest tipus de vehicles entre particulars.

Segons les dades de Anfac, les cinc marques més venudes durant el trimestre per als cotxes de gas (GLP, GNC i GNL) van ser el Opel Corsa, el Dacia Sandero, el Renault Clio, el Dacia Lodgyi el Opel Mokka X.

Les empreses de lloguer perdran dos milions d’euros a l’any per l’obligatorietat de portar els adhesius de la DGT a Madrid

En qualsevol cas, el creixement del vehicle elèctric és també patent, ja que ha passat dels 1.584 vehicles venuts el primer trimestre de 2018 als 3.183 del primer trimestre d’aquest any. Els vehicles elèctrics més venuts van ser el Tesla model 3, el Nissan Leaf, el BMW i3, el Volkswagen Golf i el Hyundai Kona, segons les dades de Anfac.

L’híbrid endollable també ha aconseguit una empenta i passa dels 953 vehicles als 1.684 cotxes venuts fins a març d’aquest any. En total, 4.867 vehicles d’etiqueta Zero enfront dels 26.492 vehicles amb etiqueta Eco.

Segons Anfac, les matriculacions del mercat de gasolina (turismes, vehicles comercials i industrials, autobusos i quadricicles) representen el 54,9% del total de matriculacions al març. Els dièsel representen el 36,2%, la qual cosa suposa una caiguda del 19,8% si es compara amb la xifres del mateix mes de l’any anterior. Els vehicles de gasolina, per contra, van créixer un 4,4%.

Font: eleconomista.com/transportes // 23.04.2019

Avançament – Curs gasos fluorats

Com bé sabeu, per tal de donar compliment al RD20/2017 i el RD115/2017, cal que el personal del CAT que manipula l’extracció dels gasos de l’aire condicionat (d’obligació gestió com a residu), ha de tenir una titulació acreditada.

Des d’AETRAC, us proposem la realització del curs que dóna compliment a tots els requisits especificats (adjuntem programa del curs).

La formació tindrà lloc el proper 15 de maig del 2019.

Les empreses interessades, cal que ens envieu les següents dades per e-mail (aetrac@aetrac.org), abans del proper 26.04.19 (les places són limitades a 25 assistents):

• Nom de l’empresa.
• CIF.
• Nom del treballador.
• DNI.
• Persona de contacte.
• Telèfon de contacte.

El Govern donarà 5.500 euros per la compra de cotxes elèctrics

La Generalitat començarà a donar subvencions directes d’entre 600 i 15.000 euros per als compradors de vehicles elèctrics. Segons ha pogut saber l’ARA, els ajuts variaran en funció del vehicle que s’adquireixi. Per a un ciclomotor serà de 600 euros, i per a una moto, de 700; mentre que per a híbrids endollables l’ajut oscil·larà entre els 1.300 i els 2.600 euros depenent de l’autonomia elèctrica que tinguin. Pel que fa als cotxes propulsats al 100% amb bateries elèctriques o d’hidrogen, la subvenció serà de 5.500 euros, una quantitat a la qual s’han de sumar els 1.000 euros de descompte obligatori que ha d’aplicar el concessionari. Per a la resta dels vehicles les subvencions van des dels 6.000 euros per a furgonetes elèctriques fins als 15.000 en el cas dels busos sense emissions.

En total els catalans disposaran d’un pressupost de 3,2 milions d’euros en concepte d’ajuts directes a la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables, segons la convocatòria que està a punt d’aprovar el Govern. La Generalitat ha optat per destinar a subvencions als compradors una quantitat pròxima al màxim que preveu el pla Moves aprovat per l’executiu central i que estava pendent de la posada en marxa a Catalunya i en altres comunitats autònomes.

Els 3,2 milions d’euros planificats pel Govern suposen el 44% de tot el pressupost transferit pel govern central a Catalunya, que arriba a 7,3 milions d’euros. El departament d’Empresa tenia l’opció de destinar a la subvenció de la compra de vehicles elèctrics entre el 20% i el 50% dels fons totals, segons el reial decret aprovat pel consell de ministres al febrer.

El principal focus dels ajuts es posarà en els cotxes i furgonetes elèctrics, amb uns fons d’1,6 milions davant els més de 320.000 euros que es donaran a compradors de turismes híbrids endollables. La resta és per a motos, autobusos i camions. L’altra gran partida del pla Moves català que prepara la Generalitat és de 3,1 milions i anirà destinada a subvencionar la instal·lació de punts de recàrrega. Aquesta xifra suposa el 42% del pressupost total assignat a Catalunya, que es troba a mig camí entre el mínim del 20% i el màxim del 60% que preveu la normativa estatal.

La resta de diners permetran bonificar la instal·lació de sistemes de bicicletes elèctriques compartides com el Bicing de Barcelona, amb 360.000 euros, i mig milió per impulsar els plans de transport sostenible als centres de treball. El pressupost destinat a xarxes de bicicletes elèctriques és el mínim legal, i el que va per a la mobilitat laboral suposa el 7%, a la part alta de la franja prevista del 0% al 10%.

Els ajuts a la compra de cotxes, motos, furgonetes, autobusos i camions elèctrics es podran demanar a partir del moment de la publicació de la convocatòria catalana al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Per tant, el pla Moves no tindrà efectes retroactius amb sol·licituds de subvenció de cotxes adquirits mesos abans, segons indiquen fonts del departament d’Empresa. El calendari amb el qual treballa el Govern és posar en marxa els ajuts a partir de la setmana del 6 de maig.

La concessió dels ajuts la portarà l’Institut Català d’Energia (Icaen), amb el suport d’una empresa subcontractada que farà la gestió administrativa dels expedients enviats pels concessionaris i la resta de sol·licitants de subvencions. L’Icaen ja ha fet sessions informatives amb representants dels concessionaris per explicar les condicions del pla, que té uns requeriments més estrictes que en anteriors programes d’ajuts. Entre les exigències hi ha la retirada d’un cotxe de més de 10 anys d’antiguitat o de les furgonetes de més de set anys.

Al marge del programa Moves, Empresa té previst posar en marxa a principis d’estiu una nova edició del pla propi Pirvec amb una dotació de 854.000 euros destinats a subvencionar la instal·lació de punts de càrrega ràpida quan s’hagin esgotat els ajuts estatals. Actualment, Catalunya compta amb fins a 88 punts de càrrega ràpida en servei o en fase de desplegament, i l’objectiu és arribar a 100 punts amb el nou pla.

El preu d’un cotxe elèctric econòmic, com el Renault Zoe, és de 22.554 euros, mentre que el d’una gamma una mica més alta, un Nissan Leaf, costa 32.600 euros.

Un ciclomotor elèctric i bàsic com una Scooter M+ de Niu val 2.599 euros, mentre que una motocicleta de més qualitat, com la BMW C Evolution, pot arribar a costar 14.250 euros.

Font: ara.cat/economia // 16.04.2019

Mesurar la petjada de carboni en el sector del desballestament de vehicles fora d’ús

La petjada de carboni
La petjada de carboni és l’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La seva determinació i càlcul es basa en estàndards com el Protocol de gasos amb efecte hivernacle, la ISO 14064 i PAS 2050.

Mitjançant diferents metodologies, es calculen diverses categories d’impacte ambiental, amb l’objectiu de comunicar-les i posar aquesta informació a totes les parts interessades, així com prendre mesures per a la reducció d’aquesta petjada de carboni.

La petjada de carboni en els CAT
El tractament de VFU i la recuperació de la major quantitat possible de materials, bé sigui per a la reutilització (venda de peces de segona mà), bé per al reciclatge (extracció i venda de ferralla i metalls per a la seva valorització i reciclatge posteriors); és una acció clarament emmarcada en l’economia circular.

No obstant això, no és fàcil determinar els impactes expressats en emissions de GEH dels productes resultants de les operacions de tractament: la descontaminació, per a fomentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge. Això, és degut al fet que cada operació és específica, ja que intervenen múltiples factors, tal com l’edat del VFU, estat de vehicle quan arriba al CAT, demanda de mercat de peces depenent de marca i model, etc.

La impossibilitat de dur a terme una mesura específica per a cadascun dels elements fa necessari la creació d’una metodologia que d’una manera ràpida, clara i eficaç permeti estimar l’impacte en el canvi climàtic que tenen tant, l’activitat, com els productes que d’ella se’n generen.

El GRC i AETRAC creen una metodologia per mesurar la petjada de carboni als CAT
El GREMI DE RECUPERACIÓ DE CATALUNYA, juntament amb AETRAC, han iniciat les tasques per a desenvolupar una metodologia que permeti, partint de les dades generals d’unes instal·lacions d’un CAT, sistematitzar el procés d’assignació de les emissions de GEHs corresponents a 3 conceptes:

1. L’empresa, organització o instal·lacions en les quals es duu a terme la gestió dels VFU (és a dir, el CAT).

2. El servei de tractament d’un vehicle concret, atenent a les seves especificacions concretes (any, tipus de baixa, demanda de peces,…etc)

3. Cada una de les principals peces obtingudes de les operacions de preparació per a la reutilització d’un vehicle concret.

El projecte tindrà una durada de 6 mesos i comptarà amb l’ajut de dues empreses especialitzades: ECONIA EMPRESARIAL i IK Ingeniería.
S’ha sol·licitat un ajut econòmic al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, per a poder suportar les despeses associades.

Anfac presenta 50 mesures per a la transició cap a la mobilitat del futur

L’associació Anfac ha presentat recentment un Pla de Mobilitat amb 50 mesures per a la transició intel·ligent per a la mobilitat del futur en el seu Fòrum de Mobilitat i el seu Comitè de Vehicle Elèctric i Alternatiu (VEA) a Saragossa, en el marc de Mobility City de la Fundació Ibercaja.

En aquesta trobada s’ha posat en comú la visió estratègica de la mobilitat de les companyies automobilístiques a Espanya i s’ha debatut sobre les propostes que planteja la patronal de cara a fomentar la mobilitat elèctrica i alternativa, connectada i autònoma, segons informa Europa Press.

Aquesta reunió ha permès als empresaris traslladar als representants de l’administració les iniciatives que proposen sobre temes com el vehicle zero i baixes emissions, la mobilitat connectada i compartida, la conducció autònoma o les polítiques de mobilitat urbana.

Així mateix, el vicepresident de Anfac, Mario Armero, ha assenyalat que la mobilitat com a servei és una de les grans tendències que està transformant l’automoció, juntament amb el protagonisme que està cobrant el vehicle elèctric i alternatiu per a reduir els impactes negatius en el medi ambient.

A més, el president del Fòrum Mobilitat, Francisco Pérez Botello, ha incidit que és necessari escometre una transició ordenada en estreta col·laboració amb totes les parts implicades, especialment amb les administracions públiques evitant “prohibicions i mesures sense base científica que puguin impactar no només en les empreses sinó en l’economia i l’ocupació d’Espanya”.

D’aquesta forma, ha destacat l’esforç inversor de la indústria per a posar a la disposició dels clients “cotxes més nets i eficients”, i ha subratllat que el principal responsable de la contaminació a les ciutats és l’envelliment del parc automobilístic.

D’altra banda, aquest fòrum és el preludi de la Mesa Nacional de la Mobilitat Sostenible que la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va confirmar al gener. Amb això, es pretén convertir a la capital aragonesa en un referent del que ha de ser el futur de l’automoció que es desenvoluparà en el projecte Mobility City, impulsat per Ibercaja i l’Executiu aragonès.

Aquesta iniciativa té com a objectiu promoure conferències, debats i taules rodones per a conscienciar sobre el canvi de la mobilitat com a servei, una mobilitat sostenible, connectada i intel·ligent.

A això cal sumar que l’Executiu aragonès, ha subratllat el president del Govern d’Aragó, Javier Lambán, treballa en l’atracció i instal·lació d’una fàbrica de bateries que permeti proveir als fabricants de cotxes elèctrics, entre ells, la planta de Opel en Figueruelas.

Font: infotaller.tv // 08.04.2019

La difícil tasca de reciclar les fibres de carboni de cotxes i avions

L’ús de fibres de carboni ha anat augmentat de manera notable en els últims anys. Al 2017 es van consumir a tot el món al voltant de 70.500 tones mètriques. L’augment de la demanda durant la propera dècada és un fet, amb previsions que van des de 140 Mt per a 2020 a 175 Mt per a 2025. Aquestes elevades estimacions de consum de fibra de carboni suggereixen que, en el futur, es generarà una gran quantitat de residus rics en aquests materials.

La fibra de carboni s’utilitza gairebé exclusivament per a fabricar materials compostos. Els materials composts reforçats per fibres són els més importants des del punt de vista tecnològic, i entre ells destaquen els reforçats amb fibra de carboni. Tenen una elevada resistència a la fatiga i gran rigidesa a baixes i altes temperatures i, simultàniament, una baixa densitat, per la qual cosa presenten una molt bona relació resistència-pes.
Aquest tipus de materials s’utilitza amb cada vegada més freqüència, sobretot en aplicacions que necessiten materials resistents i lleugers.

S’utilitzen, per exemple, en la indústria aeronàutica i de defensa (sectors que consumeixen el 36% del total) seguits per la indústria automobilística (24%), energia eòlica (13%), esports i oci (13%), construcció (5%) i altres usos diversos (9%).

Per posar algun exemple representatiu de l’ampli ús d’aquests materials en les diferents indústries, cal destacar l’Airbus A380: el 40% del seu pes total correspon a materials composts de fibra de carboni.

Un altre exemple significatiu, en aquest cas en el sector de l’automòbil, és el model i3 de BMW, totalment elèctric, la carrosseria del qual està fabricada amb aquests materials.

Amb uns preus que oscil·len entre els 30 i els 58 euros per quilogram de fibra de carboni, existeix una clara necessitat de desenvolupar un model d’economia circular per a recuperar-les de les deixalles i reintroduir-les com a matèries primeres secundàries en lloc de rebutjar-les en abocadors o cremar-les en instal·lacions d’incineració (les dues opcions més utilitzades en l’actualitat).

Font: aclima.eus // 04.04.2019

Avançament – Curs seguretat en desconnexió i manipulació VFU elèctrics i híbrids

Sota demanda, des d’AETRAC es torna a organitzar un curs sobre la SEGURETAT EN LA DESCONNEXIÓ I MANIPULACIÓ DE VFU ELÈCTRICS I HÍBRIDS (adjuntem fulletó informatiu):

EMPRESA FORMADORA: AutoDrain
DATA: 13 maig 2019
HORARI: 15:30-20:00h
LLOC: Masquefa (Barcelona)
COST: 350 €

Les places són limitades a 20 assistents.
En cas esteu interessats, cal ens feu arribar e-mail amb les següents dades:
NOM EMPRESA
NOM I DNI ASSISTENTS
PERSONA DE CONTACTE

Cal envieu el e-mail a aetrac@aetrac.org