Un gamer no és un gamer sense una cadira gamer. Moltes són les marques que han aprofitat l’estirada del segment per a llançar models espectaculars en disseny (i preu), però hi ha qui està desafiant aquesta tendència i recorre a la creativitat per a solucionar aquesta necessitat.

De fet, a Reddit està popularitzant-se la pràctica de compartir fotos de llocs de treball i de gaming en els quals aquesta cadira gaming no és tal, sinó que és un seient de cotxe, de tren i fins i tot d’avió. Senzillament meravellós, no creieu?

Que millor que anar al desballestament per a aconseguir una cadira gamer espectacular?

Molts usuaris del conegut subbreddit /r/PCMasterRace es debaten aquests dies entre la compra d’una RTX 3080 o potser una RTX 3070. No saben si esperar a les futures Radeon RX 6000 d’AMD i als seus Ryzen amb arquitectura Zen 3. Uns altres senzillament no estan interessats en processadors o targetes gràfiques: l’obsessió que causa furor aquests dies és la de les cadires gaming que no són cadires gaming.

En aquest fòrum de discussió han anat apareixent més i més usuaris que comparteixen els seus llocs, i en ells el protagonista no és l’ordinador (aquestes particulars ‘battlestations’ de les quals molts presumeixen amb raons de pes), sinó la butaca que utilitzen per a asseure’s hores i hores davant la pantalla.

En lloc d’utilitzar cadires gaming convencionals o cadires d’oficines, l’última moda sembla ser reaprofitar velles butaques de cotxes, trens i fins i tot d’avions per a configurar aquests llocs de treball extraconfortables (i calentets) que per descomptat donen un aspecte singular a tot el conjunt.

Molts d’aquests usuaris aconsegueixen aquests seients de vells cotxes abandonats en desballestaments que després adapten (posant per exemple rodes o reposabraços) i que acaben convertint-se en una estupenda part d’aquests equips per a jugar.

Font: xataka.com // 16.09.2020

Benvolguts socis,

Us enviem la Orden PCM/831/2020, de 7 de septiembre, por la que se modifica el Anexo I del Real Decreto 20/2017, de 20 de enero, sobre los vehículos al final de su vida útil.

Aquesta nova legislació no té cap afectació sobre els CAT, només sobre els materials a utilitzar en la fabricació de vehicles

En 2019 circulaven per Espanya 29,4 milions d’unitats, la qual cosa suposa un creixement del 2.2 per cent respecte al tancament de 2018. Això sí, són més vells.

A la fi de 2019, el parc automobilístic espanyol, és a dir, els cotxes matriculats i, en teoria, que podien circular al nostre país es van situar en els 29,46 milions d’unitats, la qual cosa suposa un creixement del 2,2 per cent respecte al tancament de 2018 quan hi havia 26,71 milions d’automòbils.

Segons dades de la Direcció General de Trànsit recollits en l’Informe Anual 2019 de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac), el nombre d’automòbils de turisme es va situar a tancament de 2019 en 532 unitats per cada 1.000 habitants, la qual cosa suposa un 1,3% més en comparació amb l’any precedent i un augment del 12,5% si es compara amb les xifres de 2010.

Més cotxes, més veterans

El document de’Anfac també destaca, negativament, que l’edat mitjana del parc automobilístic nacional s’ha elevat un 1,8% l’any passat, amb una mitjana de 12,65 anys, en comparació amb els 12,42 anys de 2018.

«Aquesta tendència a l’alça dels últims anys es deu principalment a un augment de la venda de vehicles de més de deu anys mentre les matriculacions de vehicles nous cauen», s’assenyala des de la patronal, que afegeix que més d’un de cada tres turismes que es venen al nostre país va ser d’un vehicle de més d’una dècada d’antiguitat.

La patronal insisteix que la incertesa econòmica existent és un dels grans motius de l’envelliment del parc i advoca per la implantació de plans d’ajuda que estimulin el mercat i rejoveneixin el parc. Respecte al parc d’automòbils elèctrics espanyol, en 2019 a penes circulaven per Espanya 53.847 vehicles ‘zero emissions’. Malgrat l’escassetat quantitativa, suposa un increment més que notable respecte a l’exercici anterior: un 60% més que en 2018.

Com es pot renovar el parc automobilístic espanyol?

D’ells, 46.301 eren turismes, un 65% més; 7.268 eren vehicles comercials, un 39% més; 43 eren vehicles industrials, un 19% més, i 235 eren autobusos i microbusos, un 82% més.

Els models híbrids, amb major implantació, van acabar l’any amb un parc de 353.935 unitats en circulació, experimentant un creixement del 44% respecte a 2018. D’ells, 352.031 corresponien a turismes, un 44% més; 552 eren comercials (sense comparació amb 2018); 229 eren vehicles industrials, un 66% més, i 1.123 eren autobusos, un 62% més.

Font: autocasion.com // 26.08.2020

S’ha publicat el nou RD 731/2020 de 4 de agosto, por el que se modifica el Real Decreto 1619/2005, de 30 de diciembre, sobre la gestión de neumáticos fuera de uso. (Adjuntem BOE)

Us adjuntem un document amb text consolidat i complet on es troben remarcats tots aquells aspectes que afecten directament als CAT.

Entrada en vigor: 8 d’agost del 2020.

Aspectes a tenir presents:

1. A més dels pneumàtics de turismes -com fins ara-, inclou en l’àmbit d’aplicació aquells pneumàtics amb diàmetre exterior superior a 1.400 mm.
2. Reflexa específicament que els CAT no són productors de pneumàtics i per tant, la gestió dels pneumàtics fora d’ús queda regulada, com fins ara, amb el que diu el RD2020/2017 de gestió de vehicles fora d’ús.
3. Els CAT hauran de certificar que el pneumàtic que ven de segona mà, compleix amb els requisits per a ser usat, segons les especificacions de la Norma UNE 69051 (adjuntem certificat provisional -esperant el definitiu des els serveis jurídics- que hem preparat des d’AETRAC,  el qual haureu de signar sota la vostra responsabilitat).
4. Cal continueu portant un registre de:
   1. Pneumàtics que gestioneu com a residu a gestor autoritzat.
   2. Pneumàtics que veneu de segona mà, diferenciant: els venuts a particulars i els venuts a professionals.
      Aquests registres s’hauran d’enviar al MITECO (estem en converses amb les diferents administracions competents, per tal de poder vehicular l’entrega d’aquesta documentació només a una administració un sol cop).
5. Els pneumàtics que gestioneu com a residu a gestor autoritzat, no poden tenir com a destí final l’abocador.

Evidentment, restem a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte.

La bateria d’iò de liti ha estat un dels avanços tecnològics de major impacte en la societat actual. Tant és així, que els seus creadors (Goodenough, Whittingham i Yoshino) van rebre en 2019 el Premi Nobel de Química en reconeixement a la importància d’aquestes bateries que es comercialitzen des de 1991.

En les últimes tres dècades, les bateries d’iò de liti han anat desplaçant a la resta de bateries recarregables en, pràcticament, tots els aparells electrònics portàtils: telèfons mòbils, ordinadors, electrodomèstics i eines. A més, aquests acumuladors estan impulsant l’actual revolució del sector del transport en ser components clau en els vehicles elèctrics i híbrids, incloent les motocicletes, bicicletes i patinets.

Una producció creixent destinada al transport

La indústria de bateries d’iò de liti creix cada any. Segons la Unió Europea, en 2021 les bateries posades en el mercat per la indústria de la mobilitat seran aproximadament 20 vegades les que es produïen en 2010.

El canvi al vehicle elèctric augmentarà encara més la producció d’aquestes bateries, ja que s’estima que el 55% dels vehicles nous seran elèctrics en 2030.
Existeix un gran impuls legislatiu per part dels governs europeus per a fomentar el canvi. Un exemple és el recent pla MOVES per a la recuperació del sector automobilístic després de la crisi del COVID-19.

L’auge d’aquesta tecnologia porta associada la necessitat urgent de desenvolupar processos de reutilització i reciclatge que evitin la creixent acumulació d’escombraries tecnològiques. Ens hem de posar les piles amb el reciclatge d’aquestes bateries si volem aconseguir de veritat l’objectiu de mobilitat eficient i sostenible.

La importància del reciclatge de les bateries

El reciclatge de les bateries persegueix dos objectius:

• Disminuir l’impacte negatiu dels residus sobre el medi ambient.
• Reutilitzar els materials que componen les bateries per a promoure tant la producció sostenible com l’economia circular.

Alguns dels components essencials de les bateries d’iò de liti, com el cobalt, el fòsfor o el grafit natural, són considerats de gran valor des del punt de vista econòmic o per motius de disponibilitat. Per tant, aquestes substàncies estan incloses en la llista de matèries primeres crítiques de la Unió Europea.

[…]

Font: retema.es // 07.08.2020

Ha passat gairebé un trimestre des que de llarg a llarg del planeta diferents governs decretessin mesures de confinament a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19. Des de llavors, el Consell Internacional de Reciclatge (BIR, en les seves sigles en anglès), va convocar a totes les seves associacions membre per a analitzar l’impacte d’aquesta crisi sanitària en la indústria del reciclatge.


A través de diverses videoconferències, el Consell ha anat recopilant dades i xifres sobre com ha afectat la paralització de l’activitat econòmica a les empreses recuperadores i quines mesures s’han anat implementant per a assegurar la reconstrucció.

La Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge (FER) va ser un dels ambaixadors del BIR i ha vingut reportant les dades de l’activitat recuperadora a Espanya en les diferents fases establertes pel Govern.

En un primer moment, en ple decret del primer Estat d’Alarma, la gestió de residus va ser considerada un servei essencial. Això sí, abocada a un servei de mínims, arrossegada per la paralització d’altres sectors industrials i de serveis, per les limitacions a la mobilitat o pel tancament dels punts nets dels ajuntaments amb la consegüent afectació de la recollida, per exemple, de residus d’aparells elèctrics i electrònics.

Moltes empreses no van tenir més remei que recórrer a ERTE excepcionals avalats per l’Executiu i reorganitzar la seva activitat per a planificar quin seria el volum de treball segons s’iniciessin les mesures de desescalada en les diferents fases contemplades. Per a això, van comptar en tot moment amb l’assessorament de FER, l’equip humà del qual va estar en contacte permanent amb les empreses del sector, conscient del greu impacte econòmic a curt i a mitjà termini d’aquesta crisi sanitària.

Amb l’arribada de la Fase 1 de la desescalada, la Federació constatava que, partint d’aquest servei de mínims, en tot just dues setmanes el ritme de l’activitat augmentava un 15% en línies generals, encara que també assenyalava que existien enormes variacions en funció dels diferents fluxos de residus.

Així, quant als metalls fèrrics i no fèrrics, actualment les plantes de tractament treballen entre el 30 i el 50% de la seva capacitat; les plantes de mitjans densos ho fan entre un 30 i un 50%, i els desballestaments d’automòbils –donada la paralització sense precedents d’aquesta indústria– un 70% continuaven tancats.

Precisament, el sector de l’automoció és un dels quals major preocupació desperta en la indústria del reciclatge. No oblidem que, a més de ser un dels majors proveïdors del sector és, al seu torn, un gran consumidor matèries primeres secundàries per al seu procés productiu.

[…]

Font: retema.es // 29.07.2020

Comunicar-vos que, en data 15.07.2020, s’ha tornat a activar el registre presencial de l’Agència de Residus de Catalunya, en les oficines de C/Doctor Roux, 80 de Barcelona i s’activa la compra de documentació de traçabilitat de residus, en paper.

S’han publicat els ajuts a nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental que incentivin la realització d’activitats de recerca industrial i desenvolupament experimental en projectes d’economia circular, específicament en l’àmbit dels residus.

OBJECTE DELS AJUTS:
Recerca industrial i desenvolupament experimental que incentivin la realització d’activitats de recerca industrial i desenvolupament experimental en projectes d’Economia Circular, específicament en l’àmbit dels residus.

BENEFICIARIS:
Empreses amb ànim de lucre que tinguin establiment operatiu a Catalunya i com a mínim quatre anys de vida a data de la sol·licitud de l’ajut.

ACTUACIONS I DESPESES SUBVENCIONABLES:
Projectes de R+D industrial en Economia circular i relacionats amb la generació i gestió dels residus. Han de comportar nous processos o millora tecnològica dels existents.
Cal que la despesa mínima subvencionable sigui de 150.000 eur.

IMPORT DE L’AJUT:
Màxim 150.000 eur, tenint en compte:

REALITZACIÓ TRÀMIT SOL.LICITUD:
Les sol·licituds s’han de presentar segons el model normalitzat que estarà a disposició de les persones interessades al Canal Empresa.

TERMINI DE PRESENTACIÓ:
Pendent de publicació la convocatòria.

En data d’ahir es va publicar el RD 646/2020 de 7 de juliol, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant abocador (us l’adjuntem).

Aspectes importants que afecten a les instal·lacions de CAT:

1. S’incrementarà el cost d’aquells residus que tenen com a gestor final l’abocador.
2. Les instal·lacions que tinguin pendents de gestionar residus perillosos més de 6 mesos, seran considerats abocador.
3. Les instal·lacions que tinguin pendents de gestionar residus no perillosos més de 2 anys o 1 any (segons si van a valorització o eliminació), seran considerats abocador.

Per tant, cal que continueu essent molt curosos a l’hora de mantenir l’obligació en la periodicitat de gestionar els residus.

RESIDUS PERILLOSOS: Màxim 6 mesos.
RESIDUS NO PERILLOSOS: Màxim 1 any si el destí és eliminació.  Màxim 2 anys si el destí és valorització.

Us fem arribar resum de les línies de suport a la inversió industrial de la Secretaria General de Industria y PYME, actualment vigents per si pot ser del vostre interès.

Recordar-vos que el CNAE d’un centre de tractament i desballestament de VFU és el 38.31.